Les darreres xifres d'arribades a Barcelona mostren una imparable tendència a l'alça. Des de fa vint anys (més exactament, des que els Jocs Olímpics del 92 ens van posar al mapamundi) el turisme no para de créixer. La ciutadania barcelonina (i algun empordanès que ha viscut al cap-i-casal uns quants anys), tots plegats, ens preguntem quan durarà aquest boom. Perquè és un veritable boom, i de moment ningú li veu aturador. Barcelona sembla desafiar les teories de cicle de producte turístic. Des del començament dels anys noranta, hem anat pujant als 'top ten' de ciutats més guais, llocs més desitjables, indrets en els que hom voldria viure. I estem allà dalt encara sense que ningú sàpiga explicar ben bé les raons d'aquest èxit ni per tant predir quan començarà a davallar tot plegat. Tot i la desastrosa connectivitat aèria que afavoreix descaradament la capital de l'Estat, tot i la crisi, tot i haver-hi alguns barris que mostren una excessiva empremta turística (fa alguns anys un 'tabloid' britànic atorgava a la Rambla el títol de "Europe's most dangerous street" i aquesta temporada són els "lateros" l'objecte predilecte de persecució policial a Ciutat Vella) la festa segueix.
La imbricació del turisme i la ciutat és tan gran que fins i tot les notícies locals o de cultura poden ser vistes amb ulls turístics i per tant poden ser d'interès per aquells que ens visiten. Veieu si no aquesta secció de diari (link dinàmic, visitat la tercera setmana d'agost del 2013) encapçalada per l'anunci de les festes de Sants, l'obertura de la Torre Bellesguard al públic o d'una nova exposició titulada "Tàpies íntim". Entremig, els canvis de direcció en els carrers del barri de les Tres Torres o la instal.lació d'un nou tipus de radar a la Ronda de Dalt. Caldrà pensar-hi, però només vull remarcar que hi ha moltes notícies de caire local a Barcelona que també interessen els visitants.
Amb tot, des de fa anys, hi ha veus crítiques a l'hora d'analitzar el fenomen del turisme barceloní. Una d'elles és la d'en Quim Monzó en aquest article sobre el perill d'una excessiva "parc-tematització" de la ciutat i sobretot de les zones més turístiques, que corren el risc de buidar-se de residents i per tant de perdre l'ànima. Barcelona no és encara Londres, on es llegia fa uns anys en una paret "Do something for London... kill a tourist" o París, amb uns residents absolutament hostils als visitants, als quals no se'ls pot preguntar quina hora és o com arribes al Louvre. Els barcelonins són (encara ) benvolents amb els forasters, qui sap si encara reproduint un llunyà registre de 'Bienvenido Mr. Marshall'. Una explicació d'això pot ser que en aquest racó de món no ens importa viure una mica quitxadets o veient passat mig món davant de la nostra porta, o circular enmig de gent que van a un "rotllo" completament diferent del nostre, però el cas és que encara no hem arribat a ser una ciutat inhòspita. Vaja, que no necessitem tant espai vital ni personalment ni col.lectiva.
Però si no vigilem certament aquesta pèrdua d'ànima i aquesta agressivitat soterrada vers el forani poden sorgir a casa nostra igual que han sorgit a moltes grans destinacions europees. I de totes maneres, quan es faci més òbvia la lluita per l'espai entre locals i forasters, la cosa pot complicar-se. Qui llegeixi això pot quedar-se sorprès en veure que la relació residents-forasters és definida en termes de rivalitat per l'espai. Però de fet, si ho rumiem bé, veurem que aquesta és la relació que finalment s'estableix. Malauradament són pocs els moments de contacte (no diré ja "de comunió") entre locals i turistes i no es fa gaire res perquè això canvïi. Potser caldrà entendre d'una vegada per totes que, a més de la Sagrada Família o el Camp Nou, hi ha una cosa que també té molt interès a Barcelona: ELS BARCELONINS !!! Entendre això i actuar en conseqüència pot ser una manera de prevenir actituds "turismo-fòbiques" en la població local, tot afavorint espais de trobada entre turistes i barcelonins que poder ser un intercanvi enriquidor... I al capdavall què és el turisme sinó un intercanvi teòricament enriquidor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada